GRÀCIES PER VENIR A CALONGE UNA VEGADA MÉS!🍷🍷
Els membres de la Fundació Remença XXI este molt contents del gran èxit de participació a totes les activitats que hem fet per vosaltres aquest Cap de setmana del vi de pagès de Calonge 2026
Aquí us presentem una la crónica de com han anat aquestes activitats dels dies 13,14 i 15 de novembre
DIVENDRES 13 DE NOVEMBRE
TERTÚLIA: AMB EN MARTÍ GIRONELL I EN JORDI VILAR SOBRE LA NOVEL·LA "MALAVEÏNA"
Nombrós públic a la sala major del Castell de Calonge que va venir a la tertúlia de Martí Gironell sobre la seva novel·la Malaveïna, que acaba de publicar. En Jordi Vilar va fer una interessant tertúlia amb en Martí Gironell repassant els principals personatges i bonics llocs que hi surten. Tema important, el món de la vinya i el vi a l' Empordà i les dones sàvies als pobles amb els seus remeis per guarir qualsevol malaltia. Malauradament moltes varen ser acusades de bruixes.
El públic assistent li va agradar molt i va tenir l'oportunitat al final de comprar el llibre signat per l'autor.
A continuació es va fer el tast de vi Jaqué, el vi de bruixes de Calonge, de Mas Molla i Mas Ponsjoan.
XERRADA:
"HISTÒRIA DELS INCENDIS FORESTALS A CALONGE I LES GAVARRES AL LLARG DEL DARRER SEGLE"
EL FUTUR SENSE PAGESIA I EL CANVI CLIMÀTIC, COM SERAN ELS FOCS?
A càrrec d'en Joan Botey i Edgar Nebot
En aquest segon acte la sala va continuar amb nombrós públic per escoltar primer a en Joan Botey, que ens va explicar moltes interessants històries i anècdotes que ha viscut en la seva vida al capdavant de la gran finca de Fitor, relacionades amb el foc.
Va agradar molt quan va explicar com va fugir del foc la dona de l'Esteve Pericay del Mas de la Cavorca sense saber on havia anat ella i criatura i que va arribar fins a Can Puig de Fitor Anant pels fondals per protegir-se de l'incendi.
Ens va explicar que l'any 1947 el foc que va afectar Fitor i que va durar dies, finalment varen venir tres homes des de la Garrotxa (encara no teníem Bombers forestals) i amb l'observació del foc i una mínima intervenció, sense aigua i sense cap altre mitjà (només eines per fer unes petites rases al terra) varen aturar-lo. Això en diem saviesa popular de gent que sempre havia viscut a bosc.
Ens va descriure molt bé amb tota mena de detalls, plànols i dibuixos de seccions de les muntanyes, tot allò que al llarg dels anys ha fet a la finca de Fitor fent gestió forestal per evitar la propagació d'aquests incendis que sempre ens han afectat. La reducció de la biomassa, els esgraons a les finques amb els marges per retenir aigua a cada terrassa de bosc, els quilòmetres de pistes forestals per garantir l'accés a punts estratègics per controlar el foc, etc.
A continuació l'Edgar Nebot ens va fer una interessant presentació de com actua el GRAF davant d' un incendi i segons la tipologia d'incendi forestal, quines són les prioritats quan es gestiona un incendi des del centre de comandament avançat. Va coincidir amb Joan Botey amb moltes coses que ell ja havia explicat i posteriorment es va centrar a explicar el foc del passat 3 de juliol, com es va gestionar per aconseguir l'extinció definitiva. Per finalitzar va fer un resum de com s'ha de treballar a partir d'ara i en el futur davant de situacions que viurem semblants.
DISSABTE 14 DE NOVEMBRE DE 2026
MAS MOLLA 11 DEL MATÍ
"EL FOC A PAGÈS APAGAT AMB VI ROMÀ"
Seguint el fil conductor del foc i el lema d'aquest any que vàrem triar: "A PAGÈS ESTEM CREMATS" vàrem començar anant a un camp de presseguers sota el mas Molla i en Lluís ens va preparar una interessant xerrada pràctica del maneig del foc a pagès. Vàrem tenir sort que va fer un magnífic dia i no hi havia cap condició que ens impedís fer l'activitat que ens havíem proposat, que era fer foc a pagès.
En Lluís Molla amb la seva experiència de pagès al llarg de tots els seus anys ens va explicar en tot detall per què necessitaven encendre foc a les finques allà on tenen els fruiters, les vinyes, i la utilitat d'aquest foc per mantenir les finques en condicions.
Preparat amb un encenedor, paper de diari i una llauna amb barreja de gasoil i oli de motor reciclat, ben aviat va tenir el foc ben viu, i sempre controlat.
Una rotllana ben gran i al voltant del piló de material vegetal, restes de branques de poda i va començar la part pràctica...
Tractor i xapo, allà al costat i sempre supervisant fins que el foc ja hagi cremat tot el material.
Ens va explicar, per exemple, perquè és una forma d'eliminar malalties que hi ha a les branques malaltes, siguin fongs, bacteris, virus que en algun moment han podat. I això després queda completament eliminat.
També ens va explicar les dificultats per fer una crema avui a pagès... Evidentment les dificultats burocràtiques que se'ls han plantejat els darrers anys per poder fer una encesa que tradicionalment s'havia fet sempre. I sabem que el pagès és prou responsable i s'estima prou el territori per a no fer cap negligència i crear un problema a les seves finques o a la comunitat propera.
En Lluís, després de les explicacions i amb tota la rotllana de la gent allà, en un camp sota el Mas Molla, va encendre un foc espectacular que va poder, doncs, demostrar tots els passos de com ho fa al llarg dels anys.
Tothom al jardí del mas, amb la copa a punt...
Va quedar pendent l'any passat aquesta xerrada que per un problema de salut en Daniel no va poder assistir... Però aquesta vegada si!
En Daniel López arqueòleg ens va venir a presentar el llibre:
"L´ORIGEN DE LA VINYA I EL VI A CATALUNY"que ha escrit conjuntament amb en Lluís Tolosa i que ha estat doblement finalista dels Gourmand World Awards 2025-2026, considerats internacionalment els premis de referència dels llibres de vi i gastronomia. Finalista mundial a la categoria d'història del vi i finalista com a Best of the Best Wine Book en la categoria principal que distingeix el millor llibre de vins publicat arreu del món. En aquesta edició hi participaren més de 7.000 llibres procedents de més de 100 països.
En Daniel va explicar-nos la recerca com a arqueòleg que ha fet al llarg dels anys, i la seva experiència avui treballant en un jaciment arqueològic a la finca d'Heretat La Verna un celler de l'Alt Penedès a Torrelles de Foix.
En aquesta finca s'hi troba un jaciment d'una vil·la romana i s´hi han descobert instal·lacions romanes vinculades a l'elaboració del vi. Això li ha permès plantejar-se intentar fer un vi romà tal com explicava en Plini el Vell en els seus llibres i ens va mostrar tota la feinada que ha representat fer aquest vi essent el màxim de fidel a allò que feien els romans fa més de dos mil anys.
Ens va explicar en tot detall, el tipus de vinya on no cal collir el raïm ajupit, una vinya que dona ombra al terreny, com posa el raïm sencer dins els dolis enterrats i com comença la fermentació, i després com recull aquest vi, el temps que reposa i finalment el rendiment que n'obté després d'aquest procediment que vol fer avui el vi com el feien els romans....
I va venir el més important: vàrem tastar els dos vins que ens va portar de 2023 i de 2025 Es va servir a tothom i vàrem gaudir d'aquest tast en un migdia de tardor amb una agradable temperatura i fins i tot el sol ens va acompanyar.
Finalment, tothom que va voler i especialment dedicat a qui visitava el Mas Molla per primera vegada, en Lluís ens va convidar a entrar al celler i fer una visita. Tothom va marxar cap a casa ben content després de tastar els vins i per haver gaudit d'una jornada molt interessant una vegada més.
TARDA A LES 16 HORES
MAS PONSJOAN
"ROSTRES DE FOC"
EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES DEL FOC DE LES GAVARRES
Finalment qui va voler, va poder comprar ampolles d´aquests magnífics i únics vins de pagès del Mas Ponsjoan i també altres productes com melmelades o hortalises.
Cap a casa ja s'ha fet de vespre!
DIUMENGE 15 DE NOVEMBRE
MATÍ A LES 9 H
EXCURSIÓ GUIADA
"ANEM A CAMINAR A LES GAVARRES CREMADES"
Diumenge al matí vam posar punt final al Cap de Setmana del Vi de Pagès amb una excursió molt especial. Aquesta vegada la proposta ens portava fora del terme municipal de Calonge, fins a la vall de la riera de Can Cases amb el punt de trobada al Mas Gran de vall Repòs a les nou del matí.
L’objectiu era conèixer de primera mà com havia quedat el bosc després de l’incendi del 3 de juliol i descobrir quines estratègies té el bosc mediterrani per recuperar-se després d’una pertorbació d’aquestes característiques.
La convocatòria va ser tot un èxit. Vam tenir una assistència extraordinària, la més nombrosa de totes les caminades que hem organitzat fins ara.
Érem més de dues-centes persones.
A partir de les nou van anar arribant nombrosos vehicles, que vam poder estacionar ordenadament a la urbanització de Vall-Repòs. Ben puntuals, vam començar la caminada acompanyats de tres bons coneixedors del territori: Gaspar Segués, coordinador tècnic de l’ADF Gavarres Marítima; Josep Maria Bas, del Grup Natura Sterna i professor de la Universitat de Girona, i David Gràcia, membre de la Fundació Remença XXI.
Al llarg d’un recorregut d’uns vuit quilòmetres, vam anar descobrint la vall des de diferents perspectives. Les explicacions van combinar aspectes de patrimoni natural, paisatge, història i cultura popular. Vam conèixer millor la riera de Can Cases, vàrem
descobrir el preciós canyer de bambú, vam parlar de la història dels masos i de les llegendes de les Gavarres, i vam observar elements arquitectònics com la Barraca d’en Pallí, o el Pont Rodó, ara si que èrem al terme municipal de Calonge. .
Un dels aspectes que va despertar més interès van ser les explicacions de Josep Maria Bas sobre les estratègies de regeneració del bosc mediterrani. Ens va parlar de les diferents maneres que tenen les plantes de superar el foc: algunes espècies germinen després de l’incendi, mentre que d’altres tenen la capacitat de rebrotar a partir de la capçada, la soca o les arrels. Vam poder observar directament com la vegetació començava a recuperar-se, com el sòl tornava a omplir-se de vida i com, a poc a poc, el verd anava guanyant terreny a les cendres.
Aquell paisatge, encara marcat pel foc, ens va oferir una lliçó de resiliència i ens va permetre mirar el futur amb una certa esperança. La natura té mecanismes extraordinaris de recuperació, tot i que necessita temps i unes condicions adequades perquè aquest procés pugui avançar. Gaspar Segués, per la seva banda, ens va acostar a les hores dramàtiques de l’incendi del 3 de juliol. Ens va explicar com es va desenvolupar l’emergència, com van treballar els equips de l’ADF i els Bombers, com es va alertar els veïns i quines actuacions es van haver de prioritzar. També va insistir en les precaucions que cal tenir quan es viu en urbanitzacions i masos envoltats de massa forestal. La convivència amb el bosc comporta una responsabilitat compartida i és fonamental que els veïns coneguin els riscos i estiguin preparats per afrontar una situació d’emergència.
En David va aprofitar diferents moments de la caminada per explicar-nos el patrimoni i les possibilitats que ofereix aquesta part de les Gavarres. Ens va suggerir diversos itineraris per descobrir indrets d’interès, com el Campament, la vall de Ruàs, amb els seus abrics megalítics, o Castellbarri, l’antic poblat ibèric situat en un punt elevat de la muntanya. Des d’aquest sector es poden contemplar unes vistes impressionants que abracen les illes Formigues, Palamós, tota la vall de Calonge i Sant Antoni i la Vall dels Molins. Aquesta vall on discorre la riera dels Molins, que es forma amb la unió de la riera de Can Cases i del Mas Riera hi trobem rescloses i el bosc de ribera molt ben preservat.
També recomanem anar a conèixer tota la part de dalt a Romanyà de la Selva, el Dolmen de la Cova d’en Daina, les fonts properes: la Font de les Valls, la font de la Ruda, la Font Josepa..o anar a fer la ruta de senderisme dels Gegants del Bosc on hi trobareu el suro més gran de Catalunya.
Arribant a Can Cases vàrem poder saber més sobre, les cabres, les pastures i la vida als masos de muntanya de les Gavarres. Després de completar els aproximadament vuit quilòmetres de recorregut, vam arribar a l’era del Mas Cases de Romanyà, on ens esperaven l’Albert i la seva família, acompanyats dels seus dos fills i del ramat de cabres i els dos gossos pastors.
Allà vam poder conèixer de primera mà la importància de la ramaderia i el paper que poden tenir els ramats de cabres en la gestió del sotabosc de les Gavarres. L’Albert ens van explicar com treballa amb el ramat, com s’organitzen les pastures i com aquests animals contribueixen a mantenir els espais oberts i reduir la vegetació arbustiva. Una feina que recupera una activitat tradicional i que pot esdevenir una eina molt valuosa en la prevenció dels grans incendis forestals.
També vam tenir l’oportunitat de conèixer el procés d’elaboració dels formatges i descobrir diferents aspectes de la vida quotidiana al mas. La visita es va completar amb un repàs de la història de la casa, un mas que existeix des de fa molts segles i sempre s’ha dedicat a l’activitat de l’aprofitament dels recursos dels boscos de les Gavarres, (Suro, llenya, carbó, activitat ramadera) i una història plena d’anècdotes que ens van permetre entendre millor la vida i la feina de les famílies que mantenen viu aquest patrimoni rural.
A l'entrada del mas hi havia un recull de fotografies antigues de la vida al mas, que va agradar moltíssim!
I, com ja és tradició, el final de la caminada va ser una autèntica festa gastronòmica a l’era del mas. En Vicenç, de Cal Moreu, ens va oferir el seu allioli. La Dolors, la Maria Teresa, la Maria, en Ramon i la resta de col·laboradors ens van fer tastar diferents productes de pagès ( Vi del Celler de Can Ton, vi Jaqué del Mas Molla, vi blanc novell de Mas Ponsjoan, i garnatxa rossa del Mas Radó on destacava el pa amb vi i sucre, el codonyat de la Dolors, els porrons de diferents vins de pagès: que van convertir aquell moment en una celebració de la gastronomia i de la generositat de la gent del territori.
Per acabar-ho d’arrodonir, encara vam tenir una sorpresa musical. L’Oriol ens va oferir una petita mostra del seu talent amb el saxo. S’està formant a l’Escola de Música de Calonge i va voler compartir amb tots nosaltres una estona de música mentre encara estàvem a l'era i que va posar un punt final molt especial a la trobada.
Una cloenda magnífica, en un entorn privilegiat, que va reunir tot allò que dona sentit al Cap de Setmana del Vi de Pagès: la terra, el paisatge, els boscos, els masos, els productes de proximitat, la cultura i, sobretot les persones que treballen en aquests masos que amb el seu treball diari fan possible que aquest patrimoni continuï viu.
Gràcies per venir, i un agraïment especial a tota la gent que ens va ajudar i va fer que un any més fos un gran èxit!!




