Masos tradicionals que perviuen a Calonge

Aquest estiu , dintre del marc de les activitats organitzades al nostre municipi , l’Associació Calonge, Comerç i Empresa va programar una xerrada, a la capella del Carme, sobre els masos tradicionals que perviuen a Calonge , seguida d’una passejada guiada per el Mas Can Barceló , vistes sobre la vall del Tinar i finalment  al Mas Can Sitges ( Trull d’Oli ) . 

La xerrada la van dur a terme dos components del Ateneu Popular de Calonge , l’Esther Loaisa i Joan Molla, secretaria i vicepresident respectivament . Obre l’acte l’Ester Loaisa endinsant-nos en la historia a partir de l’alta edat mitjana , on el cultiu que existia era el de cereals vinyes i olives,  comentant que ja a la època carolíngia  a Calonge existien tres molins fariners.

Passem a la baixa edat mitjana , on remarca que a Calonge hi havia ceps que encara subsisteixen com el monestrell i el grec , que la fesomia de la vinya era diferent fins arribar la fil·loxera al 1882 , a Sant Antoni ja hi havia ordenances de pesca des de 1245 , que es feia salaó de carn i de peix contant amb un primer pou de glaç documentat al 1682 i que els complements alimentaris habituals eren les llegums i els alls . A partir del descobriment d’Amèrica el 1492 , van començar a arribar a Europa aliments que ara son mol habituals . 

Als segles XIII-XIV , les compres es feien als mercats setmanals on es podia comprar de tot el que hi havia , cereals , farina , llegums , oli, sagí, carn salada, vi , alls, sal,......  Això ho demostren documents trobats on apareixen inventaris de les reserves d’aquests aliments referits a la comarca . Tot seguit , ens parla del tema principal de la xerrada , els masos de Calonge . Ens mostra una imatge on apareixen dades dels censos en diferents èpoques , començant amb el cadastre d’en Patiño al 1734 on ens quantifica 70 masos , i podem veure que la evolució següent va ser força positiva , ja que al 1900 , segons Pere Caner , ja es parlava de 133 masos.

A la actualitat , la situació es molt diferent, hi ha que estan enderrocats , altres han estat urbanitzats els seus terrenys , uns quants son segones residencies , hotels o turisme rural i com a dada , ens diu que cap el 2000 hi havien unes 30 llars de pagesos .

Continua parlant-nos de la Pabordia de Juliol de la seu de Girona , on entre d’altres possessions de la Vall d’Aro es va incloure Sant Sadurní i Calonge . Com a dominis directes al 1334 apareixen el Trochmal (Treumal) , la Cellera de Sant Marti (18 cases, 4 hospicis i 2 cellers), el camp de ça Sala (destinat a la salaó amb 1 casa i 30 horts) i 19 masos (la majoria en mal estat o abandonats des de la pesta negre al 1348) . Però de tots aquests encara sobreviuen els masos Oliver, Molla, Bou i Sabater (Mas Gil).

Com a testimoni de la pervivència d’aquests masos , ens mostra imatges de documents del segle XIV i XVII que ho avalen , i una imatge del Mas Barceló , recuperat com a Hotel .

Arribat a aquest punt , dona la paraula a Joan Molla , que ens parlarà del oli des de l’antiguitat fins als temps actuals .

Comença detallant l’ús del oli entre els segles XIII i el XVIII , com poden ser : en el sagrament de l’extremunció , il·luminació amb llànties d’oli , gresols d’obra a les llars , llumeneres de ferro per cremar-hi oli, recipients que el contenent com sitrells, carbasses, gerres i tinards .  

En aquesta època , la obtenció del oli es feia de forma molt casolana , amb un bací per triturar les olives , fent servir “pichs de fust” per picar-les, i finalment un noc per fer l’oli. La seva producció es concentrava principalment a les Gavarres , tant a Calonge com al Montgrí .

Cap a finals del segle XIX , tot canvia , arriba la revolució industrial i hi ha masos que converteixen el seu trull en celler per fer vi. Al Mas Molla encara hi han vestigis d’una xemeneia que segurament va formar part d’una maquina de vapor. Un altre canvi important en el paisatge de pagès també va estar motivat per la gran gelada de l’any 1956 , en la que van morir pràcticament totes les oliveres del baix Empordà .

A continuació ens mostra un quadre amb dades de les hectàrees dedicades a la olivera l’any 1999 , on podem observar que al nostre municipi , i pràcticament a tota la resta del baix Empordà , aquest conreu resta com a testimonial. Visible també en el següent quadre , que reflecteix que dintre del policultiu calongí , la olivera ocupa una part poc important. 

Acabada la xerrada , es dona pas a la passejada per la zona de Puigtavell , passant prèviament per el parc de Sant Julia de Lòria (ciutat agermanada), visitant el Mas Barceló amb explicacions de la seva reconstrucció a partir del 1670, gaudint a continuació de la vista de la vall del Tinar on varem veure la Torre Lloreta i la xemeneia del Mas Molla , per tot seguit arribar-hi al Mas Can Sitges , Trull d’oli .  

En Josep M. Jacas ens va donar una explicació complerta del procés d’elaboració d’oli , ajudant-se de la maqueta d’un trull construïda per ell mateix. I per acabar , tots els assistents varem gaudir d’un tast del seu oli acompanyat d’embotits i formatges.