Vinyes i vi a la Catalunya Nord i el Principat

XXXIII JORNADA D'AGRICULTURA A PRADA
«Vinyes i vi a la Catalunya Nord i el Principat»
Organitzat per la Institució Catalana d'Estudis Agraris (Institut d'Estudis Catalans)

Com cada any des de 1969 , a l’estiu,  Prada de Conflent esdevé capital cultural dels Països Catalans degut a la celebració de la tradicional UCE (Universitat Catalana d’Estiu). Esdeveniment farcit d’actes relacionats amb temes socials, culturals, econòmics , politics i agraris . Es en aquest darrer apartat on enguany s’ha escollit un tema que ens afecte de ple , tant als petits productors de vi de la nostra comarca com a la Fundació en la seva tasca de defensa del mont de la pagesia tradicional .

Tal com detalla el títol , la jornada d’agricultura ha estat dedicada a les vinyes i el vi als Països Catalans , on amb la participació dels diferents actors del sector, i les seves ponències ens aportaran aspectes que a posteriori es debatran entre tots .

La jornada ha estat estructurada en tres grans blocs , el primer fa un petit repàs de la historia de la vinya i el vi a la mediterrània , el següent bloc destinat a les ponències de departaments de la administració ( INCAVI ) i de les DO de Catalunya, i per últim el bloc dedicat a les cooperatives i als cellers privats . Es en aquest darrer apartat es on la organització de la UCE ha convidat al Mas Molla per participar a la jornada.

La primera intervenció feta per el representant del ICEA , en Josep M. Puiggros , ens ha fet un interessant repàs de la historia de la vinya i el vi a la Catalunya Nord i al Principat .

Tot seguit us faig un petit resum de la seva exposició :

• Segons diferents escrits i troballes arqueològiques, s’atribueix als fenicis la elaboració del primer vi, i degut a que va ser un poble molt comerciant , en els seus viatges van aprofitar per estendre per tota la mediterrània el cultiu de la vinya , començant per el nord d’Africa ( Egipte i Cartago )  , passant per Sicília i Sardenya i acabant a la península Iberica ( Alt de Benimaquia , Malaga i Cadis ) . L’Alt de Benimaquia es el primer lloc de la península Iberica on es produeix vi , datat al sVII a.C.

• Posteriorment els Grecs Foceus el van introduir per Catalunya (Font de la Canya i Empúries) i el sud de França (Marsella) . També se'ls atribueix la implantació de la cultura del vi.  

• Seran els Romans els que consolidaran el cultiu de la vinya , començant a construir els primers masos amb les vinyes al voltant , i dotant al vi un gran valor social . Es a Catalunya on s’estén de forma massiva la plantació de la vinya , de tal forma que s’han trobat indicis que des de Badalona sortien carregaments de vi per les tropes de Juli Cesar .  

• A continuació ens parla de l’aparició de les varietats dels ceps, tal com es descriu en el quadre annex :

• Ens menciona també un document (Lo Crestía) d’en Francesc Eiximenis (1385), on ja apareix dintre del llistat de vins el nom de vernassa com un vi blanc,  i podria ser la primera cita de garnatxa blanca .

• La seva ponència va acabar parlant-nos del daltabaix que va suposar l’aparició de la Filoxera a França (primera senyal al 1863 a Llenguadoc) i mes tard a Catalunya (1879) . Aquesta plaga va comportar la practica desaparició del cultiu de la vinya i la ruïna de molts pagesos

Un cop feta la passejada per la historia , es dona pas al mon contemporani , començant per la intervenció d’en Fabrice Rieu (Vice-president del Comitè interprofessional dels vins del Rosselló (CIVR), per parlant-nos del sector vitivinícola a Catalunya Nord i la seva organització. Ens descriu el Rosselló com una zona vitivinícola semblant a Catalunya , degut a la seva orografia , les hores de sol anuals i la poca pluviositat , puntualitzant que dins de França representa un percentatge petit a nivell productiu. Tanmateix, la seva diversitat de tipus de vins es superior a la resta del país . 

Es poden trobar vins blancs , rosats, vermells , dolços , secs , envellits , joves , rancis i altres curiositats com el vi forçat , produït exclusivament a un petit poble (Peyrestortes) a prop de Rivesaltes. 

A continuació ens mostra una sèrie de dades , tant productives com econòmiques, que li donen un gran valor a aquesta part de la Catalunya nord, donant importància a la gran penetració que estant duent a terme al mercat Xines . 

Seguidament es dona la paraula a Salvador Puig (Director General de l’INCAVI), que ens parlarà del  sector vitivinícola al Principat i la seva organització.

Comença descrivint el mapa de Catalunya a nivell del repartiment de les Denominacions d’Origen , mostrant un quadre amb les dades del 2016 que corresponen a cada DO , relacionant hectàrees , cellers i viticultors .

Tot seguit fa un repàs de la situació del sector a nivell de producció , comercialització i penetració en mercats internacionals , valorant molt positivament els índex que s’estan assolint per totes les DO i remarcant que un 60% es queda al mercat estatal i el 40% restant va als mercats internacionals . Cal mencionar com a curiositat que un dels països que mes consumeix els nostres vins es Bèlgica , seguit de molt a prop per Alemanya i Regne Unit .

Per acabar , ens mostra mes quadres on es reflecteixen valors tant de consum com de comercialització dels vins, referits a cada DO .

Arribat a aquest punt , passem a les intervencions dels representants de les DO presents l'acte .

El primer ponent, en XAVIER PIÉ (President del Consell Regulador de la D.O.Catalunya), comença parlant del què representa la seva DO en el mapa del principat, i tot seguit ens detalla el que això implica en xifres , tal com podem veure en el quadre annex :

Continua mostrant mes xifres relacionades amb producció , comercialització i consum , asseverant que ser de les DO es sinònim de producte de qualitat .

El següent ponent , XAVIER ALBERTÍ (president del Consell Regulador de la DO Empordà) també ens exposa la situació que es viu al Empordà , en constant creixement i donant molt valor a les qualitats dels vins empordanesos. Aquests vins tenen un caràcter notable degut a la orografia de la comarca i sobretot a la climatologia , sent molt característics els vents  que sovintegen la zona , en especial la tramuntana . Pel que fa al tipus de ceps, trobem la garnatxa negre (lledoner), i la carinyena o samsó com varietats de negre , el macabeu , la garnatxa blanca i roja pel que fa als blancs i utilitzades en menor proporció trobem el moscatell i el xarel·lo . Darrerament s’han introduït varietats foranes com l'Ull de Llebre, el Cabernet Sauvignon, el Merlot i Syrah pel que fa als negres i Chardonnay, Sauvignon blanc i Gewurztraminer per els blancs .

Tot seguit , JEAN-LOUIS SALIES (president de l’IGP Côtes catalanes) ens fa una exposició pel que fa a la classificació vitivinícola IGP ( Indicació geogràfica protegida ) al Rosselló , tal com es mostra en la següent imatge .

 IGP Côtes Catalanes ⬜   IGP Côte Vermeille ⬜

Amb això es dona per acabat el bloc del mati i desprès d’un àpat entre tots els participants , on es tasten vins de diferents DO e IGP, es passa al bloc de la tarda .

S’obre la sessió amb l’intervenció d’en JORDI BOTA (president de la Societat Gastronòmica del Pirineu) ,  on ens explica com es va formar la societat que presideix i quins eren els seus objectius. Dintre d’aquests objectius esta la recuperació de la vinya a la Cerdanya que encara que sembli que geogràficament i climatològicament no es el lloc mes adequat , a la antiguitat ja va existir la vinya .

La producció de vi era bàsicament per l'autoconsum i la venda local , però quan va arribar la fil·loxera cap el 1890 va matar pràcticament tots els ceps. La pagesia en aquell moment va avaluar diferents opcions per poder  recuperar-se d’aquest daltabaix i finalment van optar per destinar els camps al pasturatge de vaques suïsses lleteres . Aquest model econòmic es va consolidar i continua present fins ara . Des fa gairebé 10 anys , s’està incrementant el sol destinat a la vinya. El problema que es troben es que la normativa, massa rígida segons ells, no els hi permet plantar ceps per recuperar les vinyes que tenien els seus avantpassats , i els pagesos locals ho tenen molt complicat. No com els grans cellers d’altres DO , que poden arrancar vinyes de les seves comarques i plantar-ne de noves aquí.

El següent ponent , XAVIER FARRÉ (Centre Vinícola del Penedès, CEVIPE) , ens parla dels avantatges de formar part de les cooperatives , sobretot per el petit productor, i com d’aquesta forma s’aconsegueixen millores qualitatives dels pagesos i mes rendibilitat de les seves explotacions.

Es continua amb d’intervenció d’un dels cellers privats mes importants del Alt Empordà, representats per ANNA ESPELT (Espelt Viticultors, Empordà) . Ens explica la filosofia del seu celler fent èmfasi en el respecte amb l’entorn, la sostenibilitat i la producció ecològica.

Tot seguit intervé JAUME MARTÍ (soci i directiu d’Agrícola Sant Josep de Bot, Terra Alta) , explicant-nos el creixement exponencial que està tenint la Terra Alta, basant aquest creixement a la posada en valor del cooperativisme i a la implicació de les noves generacions en tirar endavant nous projectes .

I per acabar el torn de les ponències , i un dels motius principals de la nostra presencia , es dona pas a la darrera intervenció a càrrec del Mas Molla , representat per la seva pubilla ( com li agrada dir-se) Montserrat Molla .

Comença parlant-nos de la historia del seu Mas , que remunta al 1338 on ja feien vi destinat al autoconsum. Eren pagesos de Remença .

Tot seguit ens descriu tot el procés d’elaboració del vi de pagès utilitzant les tècniques que feien servir els seus avantpassats , amb ceps autòctons , botes velles de castanyer i l’ús del sofrí . I un cop obtingut el producte final , la seva comercialització als mercats .

Arriba el moment on es fa la pregunta “a on va el mont del vi ?” , referint-se a l'aparició de nous conceptes ( Slow food, Km0, venda de proximitat , DO ,productes ecologics ,....) , que en definitiva ens venen a dir que la societat esta canviant de paradigma i volem trobar altres valors, com la bona qualitat i la proximitat .

Ja per acabar , ens fa reflexionar del perquè la gent torna a pagès a comprar vi . Com hem dit abans, realment el que volen es el producte de proximitat , conèixer al pagès que ho elabora, que li explicarà com ha estat la collita d'enguany i li aconsellarà el vi mes adequat per els seus gustos. Volen trobar autenticitat , tradició , bon producte i tracte personal . 

I tot això , on realment es troba es a PAGES . 

La part final dels actes de la jornada es va destinar a un debat entre tots els participants , on es va posar sobre la taula el model de futur del mon del vi i es van contraposar interessos entre l’administració , les DO’s , i els petits cellers , sense oblidar el futur del vi de pagès , de vegades força menystingut .

Masos tradicionals que perviuen a Calonge

Aquest estiu , dintre del marc de les activitats organitzades al nostre municipi , l’Associació Calonge, Comerç i Empresa va programar una xerrada, a la capella del Carme, sobre els masos tradicionals que perviuen a Calonge , seguida d’una passejada guiada per el Mas Can Barceló , vistes sobre la vall del Tinar i finalment  al Mas Can Sitges ( Trull d’Oli ) . 

La xerrada la van dur a terme dos components del Ateneu Popular de Calonge , l’Esther Loaisa i Joan Molla, secretaria i vicepresident respectivament . Obre l’acte l’Ester Loaisa endinsant-nos en la historia a partir de l’alta edat mitjana , on el cultiu que existia era el de cereals vinyes i olives,  comentant que ja a la època carolíngia  a Calonge existien tres molins fariners.

Passem a la baixa edat mitjana , on remarca que a Calonge hi havia ceps que encara subsisteixen com el monestrell i el grec , que la fesomia de la vinya era diferent fins arribar la fil·loxera al 1882 , a Sant Antoni ja hi havia ordenances de pesca des de 1245 , que es feia salaó de carn i de peix contant amb un primer pou de glaç documentat al 1682 i que els complements alimentaris habituals eren les llegums i els alls . A partir del descobriment d’Amèrica el 1492 , van començar a arribar a Europa aliments que ara son mol habituals . 

Als segles XIII-XIV , les compres es feien als mercats setmanals on es podia comprar de tot el que hi havia , cereals , farina , llegums , oli, sagí, carn salada, vi , alls, sal,......  Això ho demostren documents trobats on apareixen inventaris de les reserves d’aquests aliments referits a la comarca . Tot seguit , ens parla del tema principal de la xerrada , els masos de Calonge . Ens mostra una imatge on apareixen dades dels censos en diferents èpoques , començant amb el cadastre d’en Patiño al 1734 on ens quantifica 70 masos , i podem veure que la evolució següent va ser força positiva , ja que al 1900 , segons Pere Caner , ja es parlava de 133 masos.

A la actualitat , la situació es molt diferent, hi ha que estan enderrocats , altres han estat urbanitzats els seus terrenys , uns quants son segones residencies , hotels o turisme rural i com a dada , ens diu que cap el 2000 hi havien unes 30 llars de pagesos .

Continua parlant-nos de la Pabordia de Juliol de la seu de Girona , on entre d’altres possessions de la Vall d’Aro es va incloure Sant Sadurní i Calonge . Com a dominis directes al 1334 apareixen el Trochmal (Treumal) , la Cellera de Sant Marti (18 cases, 4 hospicis i 2 cellers), el camp de ça Sala (destinat a la salaó amb 1 casa i 30 horts) i 19 masos (la majoria en mal estat o abandonats des de la pesta negre al 1348) . Però de tots aquests encara sobreviuen els masos Oliver, Molla, Bou i Sabater (Mas Gil).

Com a testimoni de la pervivència d’aquests masos , ens mostra imatges de documents del segle XIV i XVII que ho avalen , i una imatge del Mas Barceló , recuperat com a Hotel .

Arribat a aquest punt , dona la paraula a Joan Molla , que ens parlarà del oli des de l’antiguitat fins als temps actuals .

Comença detallant l’ús del oli entre els segles XIII i el XVIII , com poden ser : en el sagrament de l’extremunció , il·luminació amb llànties d’oli , gresols d’obra a les llars , llumeneres de ferro per cremar-hi oli, recipients que el contenent com sitrells, carbasses, gerres i tinards .  

En aquesta època , la obtenció del oli es feia de forma molt casolana , amb un bací per triturar les olives , fent servir “pichs de fust” per picar-les, i finalment un noc per fer l’oli. La seva producció es concentrava principalment a les Gavarres , tant a Calonge com al Montgrí .

Cap a finals del segle XIX , tot canvia , arriba la revolució industrial i hi ha masos que converteixen el seu trull en celler per fer vi. Al Mas Molla encara hi han vestigis d’una xemeneia que segurament va formar part d’una maquina de vapor. Un altre canvi important en el paisatge de pagès també va estar motivat per la gran gelada de l’any 1956 , en la que van morir pràcticament totes les oliveres del baix Empordà .

A continuació ens mostra un quadre amb dades de les hectàrees dedicades a la olivera l’any 1999 , on podem observar que al nostre municipi , i pràcticament a tota la resta del baix Empordà , aquest conreu resta com a testimonial. Visible també en el següent quadre , que reflecteix que dintre del policultiu calongí , la olivera ocupa una part poc important. 

Acabada la xerrada , es dona pas a la passejada per la zona de Puigtavell , passant prèviament per el parc de Sant Julia de Lòria (ciutat agermanada), visitant el Mas Barceló amb explicacions de la seva reconstrucció a partir del 1670, gaudint a continuació de la vista de la vall del Tinar on varem veure la Torre Lloreta i la xemeneia del Mas Molla , per tot seguit arribar-hi al Mas Can Sitges , Trull d’oli .  

En Josep M. Jacas ens va donar una explicació complerta del procés d’elaboració d’oli , ajudant-se de la maqueta d’un trull construïda per ell mateix. I per acabar , tots els assistents varem gaudir d’un tast del seu oli acompanyat d’embotits i formatges.      

  

Estiu , temps de fruita

Es finals de Juny , inici d’estiu , el calor comença a sentir-se i el camp reacciona fent madurar de forma natural un dels productes mes apreciats de la comarca , la fruita . Per això la revista Empordà Gastronòmic en fa ressò en el seu darrer numero , i ens ho va presentar a la sala Fontova el darrer 29 de juny . Un dels ponents convidats va estar en Lluis Molla ( Mas Molla ) , president de la Fundació .

Va començar amb enyorança , recordant els seus temps de vailet , anant als camps a recollir fruita de tota mena , préssecs, peres, albercocs , prunes , .... tot es trobava barrejat al camp o a la vinya ja que era habitual que els pagesos de la comarca fessin aquest tipus de policultiu . Llavors aquesta fruita si que era de vinya ,  diu en Lluis .

Tot això va canviar amb el temps , es va començar a plantar la vinya separada dels fruiters , i el fruiters es van començar a separar per tipus , però sempre seguint amb la mateixa filosofia , aconseguir un producte on el seu gran valor fos la qualitat , qualitat per sobre de quantitat , qualitat per sobre de mida perfecte , qualitat per sobre de bellesa , en definitiva un producte amb bon gust sense importar gaire el seu aspecte .

Els pagesos com ell continuen treballant el camp de forma tradicional i respectuosa amb el medi ambient , se’n adonant que hi ha un públic que valora tot això , que vol tenir un tracte directe amb el pagès , sigui a casa seva o al mercat , que sabent que la fruita que se’n porten ha estat recollida en el seu punt de maduresa òptim  i que quan mengin una peça , exclamin : renoi , quin gust que te , son com els d’abans .....

L’altre dia hi era a casa d’en Santi , un pagès de la comarca que també conrea fruita , i em va oferir unes taronges que a simple vista segur que no les podria vendre en un supermercat dels que proliferen per les ciutats , ja que eren lletges , poc lluents i amb taques , però ell em deia , Pere , tasta-les i ja veuràs quin gust que tenen . Quina raó tenia , el seu gust i la carnositat de la polpa no tenia parangó amb altres “succedanis” de fruita que comencem a acostumar-nos a tenir molt a l’abast . Es aquí on precisament rau la qüestió , que preferim aspecte o bon gust , qualitat o quantitat ?    

Hi ha una generació que encara recordem el “gust d’abans “ i hem de lluitar per que no es perdi aquesta forma d’entendre la vida , de valorar la tasca del pagesos que s’entesten en continuar conreant els camps de forma tradicional , deixant de banda l’avanç de la industrialització, on prevalen les grans produccions obtingudes mitjançant mètodes poc ortodoxes com l’ús de hormones , fitoreguladors i tècniques de regadiu . Els productes obtinguts amb aquest sistema , omple els milers de lleixes de supermercats de grans superfícies , on s’exposen fruites lluents , de la mateixa mida i sense cap defecte , semblen que siguin clonades . Llògicament estan fetes expressament perquè entrin per els ulls e incitin a comprar-les , però malauradament quan les mengem , l’únic que trobarem serà això , presencia , aquell “gust d’abans” s’haurà perdut per el camí .

Hi som a temps per recuperar lo perdut , tenim una tasca feixuga, si !! , però molt necessària per conscienciar a les generacions vinents de que el gran valor està en la forma de viure , en el contacte lo mes directe possible amb la terra , amb el que la conrea , amb el que ens explica com i quan menjar el que ens ofereix , amb conformar-nos amb els productes de temporada i no voler menjar de tot a qualsevol època de l’any . Si fem això , aconseguirem que no desaparegui el teixit dels petits productors , dels pagesos que s’esforcen per oferir-nos els seus millors productes , els darrerament anomenats “productes de Km 0” , curiós no ? Segur que alguna empresa de marketing ens ha descobert aquest lema com una idea innovadora ......

La situació es critica , en poc temps hi ha hagut un abandó dràstic d’aquest teixit de petit productor , per conseqüència , pèrdua de terres i pèrdua d’un gran patrimoni cultural , com es el conreu tradicional del camp .

Com diu en Lluis al final de la seva intervenció : depèn de tots nosaltres , depèn del model de vida del pagès , del model de vida del consumidor  i dels hàbits de consum que triem  .  Si ho aconseguim , farem que  famílies com la d’ell i de tants altres pagesos continuïn treballant la terra per oferir-nos el que millor saben fer , un producte proper i de QUALITAT .

Acord entre la Fundació Remença XXI i l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni

Aquest passat 20 de Juny , es va signar un acord entre la Fundació , l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i en Joan Roselló (també patró de la Fundació) , en el qual l’Ajuntament es compromet a col·laborar amb la creació d’un reservori de raïms autòctons . 

Informació mes detallada en l’article publicat per l’Ateneu Popular de Calonge en el seu butlletí del 2º trimestre d’enguany .    

Molts amics en les activitats del Cap de setmana del vi de pagès 2017

Un any més us hem d'agraïr la vostra assistència als tots els actes.
Us faig una crònica de les activitats realitzades


DIVENDRES 17 DE NOVEMBRE

A la Sala Fontova es va fer la xerrada:  " Els formatges del Mas Alba pas a pas" a càrrec d'en Martí Huguet de Terradelles ( Pla de l' Estany). El va acompanyar la Montse i vàrem poder tastar els diferents vins de pagès que els  diferents masos i cases ens varen cedir.

A l'inici de l'acte el President de la Fundació Remença XXI el Sr. LLuís Molla, el propietari de la vinya del Paratge del Jonc el Sr. Joan Rosselló i l'Alcalde de l'Ajuntament de Calonge, el Sr.Jordi Soler, varen signar un protocol d'intencions de cares a la signatura d'un conveni de col.laboració per ajudar a consolidar projectes de futur per garantir la conservació de totes les varietats de raïm que tenim a Calonge.

Lluís Molla, Joan Rosselló i Jordi Soler signant el protocol d' intencions previ a la signatura del conveni de col.laboració 

"L'objectiu d'aquest conveni és posar en valor el territori pel seu valor etnològic i enològic, protegir les espècies autòctones de vinyars del municipi de Calonge en perill d' extinció i fer-ne la seva divulgació a l'àmbit científic, pedagògic i turístic" 

 

Presentació de l'acte de divendres 17

En Martí i la Montse començant la xerrada

                            Els formatges del Mas Alba presents a la Sala Fontova de Calonge

 Una instantània dels diferents  maridatges del formatge de Terradelles i el vi de pagès de Calonge

Formatge Voler Volar i vi dolç de Can Ton, un maridatge per contrast

Terrós de Mas Alba i blanc de Mas Molla, un maridatge per afinitat

I els assistents gaudint del formatge i el vi de pagès després de les explicacions dels dos ponents ...

VEURE LA NOTÍCIA A TV COSTA BRAVA, CLIQUEU: 

 La xerrada "Els formatges del Mas Alba, pas a pas" obre el Cap de Setmana de Vi de Pagès a Calonge

DISSABTE 18 DE NOVEMBRE

EXCURSIÓ ALS POUS DE GLAÇ DE LA VALL DELS MOLINS 

Una matinal que va començar amb fred , però després vàrem tenir un dia esplèndid per caminar. 

El Vescomptat de Cabanyes, el Molí de les Roques, la fita de terme de Calonge i Castell-Platja d'Aro, els pous de glaç bessons del Molí Cremat, la resclosa del Molí Cremat, El Molí d'en Lluís, el rec i la resclosa del Molí d' en Lluís, el Molí de Mesamunt, la fita de terme de Santa Cristina i Calonge al camí del Mas Terrades, el pou de glaç del Mas Terrades, la Resclosa del Molí de Mesamunt i el Pont Rodó de Romanyà. 

Un recorregut fantàstic i un paisatge espectacular!

  

REPORTATGE DE FOTOS DE L'EXCURSIÓ: 

CLIQUEU AQUÍ: 

FOTOS DE L'EXCURSIÓ DELS POUS DE GLAÇ DE LA VALL DELS MOLINS

DISSABTE 18 DE NOVEMBRE: TARDA

MAS MOLLA: "CATA MUSICALITZADA"

Una meravellosa tarda gaudint de poesia, música i terra amb uns músics i artistes sensacionals que ens varen fer emocionar . Gràcies a tots!! 

REPORTATGE DE FOTOS  DE LA CATA MUSICALITZADA AL MAS MOLLA: 

CLIQUEU AQUÍ:    FOTOS CATA MUSICALITZADA

MAS PONSJOAN:
VI AL CUB: TRISENSACIONS

Quan ja es feia fosc ens vàrem dirigir cap al Mas Ponsjoan i vàrem activar tots els nostres sentits , escoltant música en dierecte, tastant, i olorant... fantàstic !!

Gràcies per venir!! 3 sessions per gaudir del vi i dels sentits!

VEURE REPORTATGE FOTOS, CLIQUEU AQUÍ: 

FOTOS MAS PONSJOAN. VI AL CUB : TRISENSACIONS

DIUMENGE 19 DE NOVEMBRE 

EXCURSIÓ A LA VINYA DEL PARATGE DEL JONC

Gran diada en un esplèndid dia de tardor, en Joan, la Clàudia i en Jordi ens varen explicar moltes coses: la vida a pagès, l'antic cultiu de la vinya, les varietats de raïm a Calonge, l'aprofitament del bosc, les herbes remeieres, les parets de pedra seca. I nosaltres fent gana per dinar ajudant a construir murs de pedra seca...i després un gran àpat en una terrassa panoràmica i ben acompanyat amb l'allioli d'en Vicenç de Cal Moreu i els vins del celler de Ca l'Àvia de Calonge...i els brunyols!! Mmmm!!

Temps fantàstic a la Conca del Tinar i el Jonc

En Joan fent el guiatge de l'excursió

La Clàudia ens fa una classe en directe amb les herbes que va trobant pel camí...

Les parets de pedra seca a la vinya del Paratge del Jonc

VEURE REPORTATGE DE FOTOS I DEL DINAR: 

FOTOS DE L'EXCURSIÓ A LA VINYA DEL PARATGE DEL JONC




CONCURS DE FOTOS ARADA 2017

ENVIEU FOTOS !!

RECORDEU: FINS EL 3 DE DESEMBRE DE 2017

ENVIAR A : 
ateneucalonge@gmail.com

CAP DE SETMANA DEL VI DE PAGÈS DE CALONGE 2017,DIES 17,18 I 19 DE NOVEMBRE DE 2017

Hola a tothom!
Aquest any hi tornem, i amb moltes activitats que esperem  us agradin moltíssim!

PROGRAMA D'ACTIVITATS DEL

CAP DE SETMANA DEL VI DE PAGÈS DE CALONGE 2017

Foto guanyadora del Concurs de fotografia Arada 2016. Autor: Ricard Bracons

DIVENDRES 17 DE NOVEMBRE DE 2017 

A LES 20 H

A LA SALA FONTOVA DE CALONGE

XERRADA I TAST DE VI I FORMATGE:

"Els formatges del Mas Alba pas a pas"

A càrrec de Martí Huguet, uns dels propietaris del Mas Alba, de Terradelles ( Pla de l' Estany), masia catalana del segle XVIII que actualment desenvolupa l'activitat de turisme rural i l'elaboració de formatge de llet de cabra artesanal.
La formatgeria del Mas Alba, produeix diferents formatges artesanals de llet de cabra. 2 d'aquests formatges  han estat premiats a la "World Cheesse Awards" el certamen més important del món on hi participen formatgers artesans de tot el món.

Acabarem l'acte amb un maridatge dels formatges amb diferents vins de pagès de Calonge amb la participació de la Montse Molla del Mas Molla de Calonge.

DISSABTE 18 DE NOVEMBRE DE 2017

MATÍ A LES 9 H 

EXCURSIÓ GUIADA 

"La Vall dels Molins i els seus pous de glaç"

A càrrec de David Gràcia, membre de la Fundació Remença XXI

Lloc de trobada: Riera dels Molins a la urbanització Vescomptat de Cabanyes.

Passera de la Riera dels Molins al Carrer de Manresa ( al costat de les antigues  instalacions esportives de Cabanyes Sport)

VEURE UBICACIÓ : CLICA PER VEURE EL MAPA :PUNT DE TROBADA

Anirem a caminar per  la Vall dels Molins, i explicarem històries fent referència especial als pous de glaç. Visitarem les restes dels pous de glaç del Molí Cremat i el pou de glaç del Mas Terrades.

Dades sobre el recorregut: 10 km aproximadament.

Anirem pel sender de la Vall dels Molins cap al Molí de les Roques - Resclosa del Molí de les Roques - Pous de glaç del Molí Cremat - Resclosa del Molí Cremat - Molí d'en Lluís - Pou de glaç de Can Terrades - Mas del Monjo Esglèsia de Santa Maria de Fenals d' Amunt- Cabanyes

Cliqueu

https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20388874

Temps aproximat de les 9 h a les 13-14 h   . 

Porteu esmorzar i aigua!

DISSABTE 18 DE NOVEMBRE DE 2017 

TARDA  A LES 16 H 

LLOC: MAS MOLLA

¨Cata musicalitzada i poesia 

al jardí colonial del Mas Molla" 

 A càrrec de Clara Centenera, Diana Balcázar i Núria Molla.

Acompanyat per la música en directe de la Banda Moderna de l'Escola de Música de Calonge.

TARDA A LES  17,30 h:

LLOC: MAS PONSJOAN 

"Vi al cub: trisensacions"

Escoltem, olorem i tastem

DIUMENGE 19  DE NOVEMBRE DE 2017

MATÍ A LES 9H *
*( QUI VULGUI POT QUEDAR-SE A DINAR A LA VINYA I CONTINUAR FINS A LA TARDA)

LLOC DE TROBADA:  Plaça de Sant Nazari, Calonge . Clicar aquí : PUNT DE TROBADA

EXCURSIÓ GUIADA  A LA VINYA DEL PARATGE DEL JONC

A càrrec de Joan Rosselló del Celler de Ca l'Àvia

"Feines i vida de pagès el 1800"

Activitats diverses matí i tarda: 

Tallers de poda de ceps, construcció de murs de pedra seca i tallers d'aprofitament del medi a les Gavarres: suro, plantes medicinals, mel, cera d'abelles, etc.
ACTIVITATS GRATUÏTES

Farem * DINAR A LA VINYA i es continuaran tallers a la tarda.

Qui vulgui podrà baixar cap al lloc on hem sortit quan acabin les activitats del matí...

* PREU DEL DINAR: 6 € 
Els interessats en quedar-vos a dinar a la vinya  haureu de contactar per tf al 626840362 (fins dissabte 18) i confirmar que us quedeu a dinar.
El dinar consistirà en un àpat típic d'un dinar a la vinya com es feia tradicionalment abans.

Us hi esperem a tots!!

CONCURS DE FOTOGRAFIA ARADA 2017

Podran participar tots els assistents a les diferents activitats del Cap de setmana del vi de pagès 2017. Fotografies fetes el mateix dia de l'activitat.

La fotografia guanyadora rebrà com a premi un lot d’ampolles de vi de pagès de Calonge i la fotografia s’utilitzarà per anunciar el Cap de setmana del Vi de Pagès 2018. 

No s’admetran imatges molt retocades, es podran fer ajustos de llum i contrast, enfoc i adreçament, també es podran presentar en blanc i negre o virats, sempre intentant tenir unes imatges el més naturals possible. 

Cal enviar les fotos abans del dia 3 de desembre de 2017 al correu electrònic: ateneucalonge@gmail.com. 

Les imatges hauran de ser en format JPEG i no superar els 2 Mb, però amb suficient qualitat per fer una ampliació de 20x30 cm 

FOTO GUANYADORA DEL CONCURS ARADA 2016

HOLA AMICS, JA HEM REBUTS LES FOTOS DE TOTS ELS QUE HEU PARTICIPAT AL CONCURS ARADA 2016

LA FOTO GUANYADORA L'HA ENVIAT EN RICARDS BRACONS
FELICITATS!!

JA PODRÀS PASSAR PEL MAS PONSJOAN ON T'ENTREGARAN UN LOT D'AMPOLLES DE VI DE PAGÈS COM A GUANYADOR DEL CONCURS ARADA 2016

GRÀCIES A TOTS PER PARTICIPAR!
A REVEURE!

LA FOTO GUANYADORA DEL CONCURS ARADA 2016 SERÀ LA QUE POSAREM EN EL PROGRAMA DEL CAP DE SETMANA DEL VI DE PAGÈS DE CALONGE 2017

FINS L'ANY QUE VÉ !