Es finals de Juny , inici d’estiu , el calor comença
a sentir-se i el camp reacciona fent madurar de forma natural un dels productes
mes apreciats de la comarca , la fruita . Per això la revista Empordà Gastronòmic en fa ressò en el seu
darrer numero , i ens ho va presentar a la sala Fontova el darrer 29 de juny . Un
dels ponents convidats va estar en Lluis Molla ( Mas Molla ) , president de la Fundació
.
Va començar amb enyorança , recordant els seus
temps de vailet , anant als camps a recollir fruita de tota mena , préssecs, peres,
albercocs , prunes , .... tot es trobava barrejat al camp o a la vinya ja que era
habitual que els pagesos de la comarca fessin aquest tipus de policultiu . Llavors
aquesta fruita si que era de vinya , diu
en Lluis .
Tot això va canviar amb el temps , es va començar a plantar la vinya separada dels fruiters , i el fruiters es van començar a separar per tipus , però sempre seguint amb la mateixa filosofia , aconseguir un producte on el seu gran valor fos la qualitat , qualitat per sobre de quantitat , qualitat per sobre de mida perfecte , qualitat per sobre de bellesa , en definitiva un producte amb bon gust sense importar gaire el seu aspecte .
Els pagesos com ell continuen treballant el
camp de forma tradicional i respectuosa amb el medi ambient , se’n adonant que
hi ha un públic que valora tot això , que vol tenir un tracte directe amb el pagès
, sigui a casa seva o al mercat , que sabent que la fruita que se’n porten ha
estat recollida en el seu punt de maduresa òptim i que quan mengin una peça , exclamin : renoi , quin gust que te , son com els d’abans
.....
L’altre dia hi era a casa d’en Santi , un pagès de la comarca que també conrea fruita , i em va oferir unes taronges que a simple vista segur que no les podria vendre en un supermercat dels que proliferen per les ciutats , ja que eren lletges , poc lluents i amb taques , però ell em deia , Pere , tasta-les i ja veuràs quin gust que tenen . Quina raó tenia , el seu gust i la carnositat de la polpa no tenia parangó amb altres “succedanis” de fruita que comencem a acostumar-nos a tenir molt a l’abast . Es aquí on precisament rau la qüestió , que preferim aspecte o bon gust , qualitat o quantitat ?
L’altre dia hi era a casa d’en Santi , un pagès de la comarca que també conrea fruita , i em va oferir unes taronges que a simple vista segur que no les podria vendre en un supermercat dels que proliferen per les ciutats , ja que eren lletges , poc lluents i amb taques , però ell em deia , Pere , tasta-les i ja veuràs quin gust que tenen . Quina raó tenia , el seu gust i la carnositat de la polpa no tenia parangó amb altres “succedanis” de fruita que comencem a acostumar-nos a tenir molt a l’abast . Es aquí on precisament rau la qüestió , que preferim aspecte o bon gust , qualitat o quantitat ?
Hi ha una generació que encara recordem el “gust
d’abans “ i hem de lluitar per que no es perdi aquesta forma d’entendre la vida
, de valorar la tasca del pagesos que s’entesten en continuar conreant els camps
de forma tradicional , deixant de banda l’avanç de la industrialització, on prevalen
les grans produccions obtingudes mitjançant mètodes poc ortodoxes com l’ús de
hormones , fitoreguladors i tècniques de regadiu . Els productes obtinguts amb
aquest sistema , omple els milers de lleixes de supermercats de grans superfícies
, on s’exposen fruites lluents , de la mateixa mida i sense cap defecte , semblen
que siguin clonades . Llògicament estan fetes expressament perquè entrin per
els ulls e incitin a comprar-les , però malauradament quan les mengem , l’únic
que trobarem serà això , presencia , aquell “gust d’abans” s’haurà perdut per
el camí .
Hi som a temps per recuperar lo perdut , tenim una tasca feixuga, si !! , però molt necessària per conscienciar a les generacions vinents de que el gran valor està en la forma de viure , en el contacte lo mes directe possible amb la terra , amb el que la conrea , amb el que ens explica com i quan menjar el que ens ofereix , amb conformar-nos amb els productes de temporada i no voler menjar de tot a qualsevol època de l’any . Si fem això , aconseguirem que no desaparegui el teixit dels petits productors , dels pagesos que s’esforcen per oferir-nos els seus millors productes , els darrerament anomenats “productes de Km 0” , curiós no ? Segur que alguna empresa de marketing ens ha descobert aquest lema com una idea innovadora ......
Hi som a temps per recuperar lo perdut , tenim una tasca feixuga, si !! , però molt necessària per conscienciar a les generacions vinents de que el gran valor està en la forma de viure , en el contacte lo mes directe possible amb la terra , amb el que la conrea , amb el que ens explica com i quan menjar el que ens ofereix , amb conformar-nos amb els productes de temporada i no voler menjar de tot a qualsevol època de l’any . Si fem això , aconseguirem que no desaparegui el teixit dels petits productors , dels pagesos que s’esforcen per oferir-nos els seus millors productes , els darrerament anomenats “productes de Km 0” , curiós no ? Segur que alguna empresa de marketing ens ha descobert aquest lema com una idea innovadora ......
La situació es critica , en poc temps hi ha
hagut un abandó dràstic d’aquest teixit de petit productor , per conseqüència ,
pèrdua de terres i pèrdua d’un gran patrimoni cultural , com es el conreu
tradicional del camp .
Com diu en Lluis al final de la seva intervenció : depèn de tots nosaltres , depèn del model de vida del pagès , del model de vida del consumidor i dels hàbits de consum que triem . Si ho aconseguim , farem que famílies com la d’ell i de tants altres pagesos continuïn treballant la terra per oferir-nos el que millor saben fer , un producte proper i de QUALITAT .
