dilluns, 27 d’agost del 2018

Fira del vi a Pals


Estiu es temps de festes , casi tots els municipis  en celebren una , sigui per atraure el turisme o per fer gaudir als seus conciutadans d’activitats diverses .

En aquest cas la vila Pals , cap a finals d’agost va celebrar la seva fira anomenada “Vi a pals”, a la qual , a banda d’activitats musicals , culturals , mostres de vi i altres esdeveniments , es va fer una exposició fotogràfica a la casa de la cultura “Ca la Pruna” .


La exposició anomenada “Varietats autòctones del raïm de Calonge” , va estar cedida per la nostre Fundació , amb l’ànim de col·laborar amb altres municipis i a la vegada mostrar la riquesa vitivinícola de la nostra comarca. 


Al discurs inaugural de la fira , l’alcalde Sergi Brull i Costa va agrair a la Fundació la cessió d’aquestes fotografies.



Un cop finalitzada la presentació ,  va animar a tots els presents a que visitessin tots els estands per fer els tastos de vins i d'altres productes de la comarca.    





dilluns, 20 d’agost del 2018

Vinyes i vi a la Catalunya Nord i el Principat

XXXIII JORNADA D'AGRICULTURA A PRADA
«Vinyes i vi a la Catalunya Nord i el Principat»
Organitzat per la Institució Catalana d'Estudis Agraris (Institut d'Estudis Catalans)


Com cada any des de 1969 , a l’estiu,  Prada de Conflent esdevé capital cultural dels Països Catalans degut a la celebració de la tradicional UCE (Universitat Catalana d’Estiu). Esdeveniment farcit d’actes relacionats amb temes socials, culturals, econòmics , politics i agraris . Es en aquest darrer apartat on enguany s’ha escollit un tema que ens afecte de ple , tant als petits productors de vi de la nostra comarca com a la Fundació en la seva tasca de defensa del mont de la pagesia tradicional .
Tal com detalla el títol , la jornada d’agricultura ha estat dedicada a les vinyes i el vi als Països Catalans , on amb la participació dels diferents actors del sector, i les seves ponències ens aportaran aspectes que a posteriori es debatran entre tots .

La jornada ha estat estructurada en tres grans blocs , el primer fa un petit repàs de la historia de la vinya i el vi a la mediterrània , el següent bloc destinat a les ponències de departaments de la administració ( INCAVI ) i de les DO de Catalunya, i per últim el bloc dedicat a les cooperatives i als cellers privats . Es en aquest darrer apartat es on la organització de la UCE ha convidat al Mas Molla per participar a la jornada.

La primera intervenció feta per el representant del ICEA , en Josep M. Puiggros , ens ha fet un interessant repàs de la historia de la vinya i el vi a la Catalunya Nord i al Principat .

Tot seguit us faig un petit resum de la seva exposició :

  • Segons diferents escrits i troballes arqueològiques, s’atribueix als fenicis la elaboració del primer vi, i degut a que va ser un poble molt comerciant , en els seus viatges van aprofitar per estendre per tota la mediterrània el cultiu de la vinya , començant per el nord d’Africa ( Egipte i Cartago )  , passant per Sicília i Sardenya i acabant a la península Iberica ( Alt de Benimaquia , Malaga i Cadis ) . L’Alt de Benimaquia es el primer lloc de la península Iberica on es produeix vi , datat al sVII a.C.

  • Posteriorment els Grecs Foceus el van introduir per Catalunya (Font de la Canya i Empúries) i el sud de França (Marsella) . També se'ls atribueix la implantació de la cultura del vi.  


  • Seran els Romans els que consolidaran el cultiu de la vinya , començant a construir els primers masos amb les vinyes al voltant , i dotant al vi un gran valor social . Es a Catalunya on s’estén de forma massiva la plantació de la vinya , de tal forma que s’han trobat indicis que des de Badalona sortien carregaments de vi per les tropes de Juli Cesar .  
  • A continuació ens parla de l’aparició de les varietats dels ceps, tal com es descriu en el quadre annex :



  • Ens menciona també un document (Lo Crestía) d’en Francesc Eiximenis (1385), on ja apareix dintre del llistat de vins el nom de vernassa com un vi blanc,  i podria ser la primera cita de garnatxa blanca .
  • La seva ponència va acabar parlant-nos del daltabaix que va suposar l’aparició de la Filoxera a França (primera senyal al 1863 a Llenguadoc) i mes tard a Catalunya (1879) . Aquesta plaga va comportar la practica desaparició del cultiu de la vinya i la ruïna de molts pagesos

Un cop feta la passejada per la historia , es dona pas al mon contemporani , començant per la intervenció d’en Fabrice Rieu (Vice-president del Comitè interprofessional dels vins del Rosselló (CIVR), per parlant-nos del sector vitivinícola a Catalunya Nord i la seva organització. Ens descriu el Rosselló com una zona vitivinícola semblant a Catalunya , degut a la seva orografia , les hores de sol anuals i la poca pluviositat , puntualitzant que dins de França representa un percentatge petit a nivell productiu. Tanmateix, la seva diversitat de tipus de vins es superior a la resta del país . 

Es poden trobar vins blancs , rosats, vermells , dolços , secs , envellits , joves , rancis i altres curiositats com el vi forçat , produït exclusivament a un petit poble (Peyrestortes) a prop de Rivesaltes. 

A continuació ens mostra una sèrie de dades , tant productives com econòmiques, que li donen un gran valor a aquesta part de la Catalunya nord, donant importància a la gran penetració que estant duent a terme al mercat Xines . 




Seguidament es dona la paraula a Salvador Puig (Director General de l’INCAVI), que ens parlarà del  sector vitivinícola al Principat i la seva organització.





Comença descrivint el mapa de Catalunya a nivell del repartiment de les Denominacions d’Origen , mostrant un quadre amb les dades del 2016 que corresponen a cada DO , relacionant hectàrees , cellers i viticultors .


Tot seguit fa un repàs de la situació del sector a nivell de producció , comercialització i penetració en mercats internacionals , valorant molt positivament els índex que s’estan assolint per totes les DO i remarcant que un 60% es queda al mercat estatal i el 40% restant va als mercats internacionals . Cal mencionar com a curiositat que un dels països que mes consumeix els nostres vins es Bèlgica , seguit de molt a prop per Alemanya i Regne Unit .

Per acabar , ens mostra mes quadres on es reflecteixen valors tant de consum com de comercialització dels vins, referits a cada DO .

Arribat a aquest punt , passem a les intervencions dels representants de les DO presents l'acte .






El primer ponent, en XAVIER PIÉ (President del Consell Regulador de la D.O.Catalunya), comença parlant del què representa la seva DO en el mapa del principat, i tot seguit ens detalla el que això implica en xifres , tal com podem veure en el quadre annex :


Continua mostrant mes xifres relacionades amb producció , comercialització i consum , asseverant que ser de les DO es sinònim de producte de qualitat .

El següent ponent , XAVIER ALBERTÍ (president del Consell Regulador de la DO Empordà) també ens exposa la situació que es viu al Empordà , en constant creixement i donant molt valor a les qualitats dels vins empordanesos. Aquests vins tenen un caràcter notable degut a la orografia de la comarca i sobretot a la climatologia , sent molt característics els vents  que sovintegen la zona , en especial la tramuntana . Pel que fa al tipus de ceps, trobem la garnatxa negre (lledoner), i la carinyena o samsó com varietats de negre , el macabeu , la garnatxa blanca i roja pel que fa als blancs i utilitzades en menor proporció trobem el moscatell i el xarel·lo . Darrerament s’han introduït varietats foranes com l'Ull de Llebre, el Cabernet Sauvignon, el Merlot i Syrah pel que fa als negres i Chardonnay, Sauvignon blanc i Gewurztraminer per els blancs .

Tot seguit , JEAN-LOUIS SALIES (president de l’IGP Côtes catalanes) ens fa una exposició pel que fa a la classificació vitivinícola IGP ( Indicació geogràfica protegida ) al Rosselló , tal com es mostra en la següent imatge .

 IGP Côtes Catalanes    IGP Côte Vermeille 

Amb això es dona per acabat el bloc del mati i desprès d’un àpat entre tots els participants , on es tasten vins de diferents DO e IGP, es passa al bloc de la tarda .



S’obre la sessió amb l’intervenció d’en JORDI BOTA (president de la Societat Gastronòmica del Pirineu) ,  on ens explica com es va formar la societat que presideix i quins eren els seus objectius. Dintre d’aquests objectius esta la recuperació de la vinya a la Cerdanya que encara que sembli que geogràficament i climatològicament no es el lloc mes adequat , a la antiguitat ja va existir la vinya .

La producció de vi era bàsicament per l'autoconsum i la venda local , però quan va arribar la fil·loxera cap el 1890 va matar pràcticament tots els ceps. La pagesia en aquell moment va avaluar diferents opcions per poder  recuperar-se d’aquest daltabaix i finalment van optar per destinar els camps al pasturatge de vaques suïsses lleteres . Aquest model econòmic es va consolidar i continua present fins ara . Des fa gairebé 10 anys , s’està incrementant el sol destinat a la vinya. El problema que es troben es que la normativa, massa rígida segons ells, no els hi permet plantar ceps per recuperar les vinyes que tenien els seus avantpassats , i els pagesos locals ho tenen molt complicat. No com els grans cellers d’altres DO , que poden arrancar vinyes de les seves comarques i plantar-ne de noves aquí.




El següent ponent , XAVIER FARRÉ (Centre Vinícola del Penedès, CEVIPE) , ens parla dels avantatges de formar part de les cooperatives , sobretot per el petit productor, i com d’aquesta forma s’aconsegueixen millores qualitatives dels pagesos i mes rendibilitat de les seves explotacions.





Es continua amb d’intervenció d’un dels cellers privats mes importants del Alt Empordà, representats per ANNA ESPELT (Espelt Viticultors, Empordà) . Ens explica la filosofia del seu celler fent èmfasi en el respecte amb l’entorn, la sostenibilitat i la producció ecològica.


Tot seguit intervé JAUME MARTÍ (soci i directiu d’Agrícola Sant Josep de Bot, Terra Alta) , explicant-nos el creixement exponencial que està tenint la Terra Alta, basant aquest creixement a la posada en valor del cooperativisme i a la implicació de les noves generacions en tirar endavant nous projectes .





I per acabar el torn de les ponències , i un dels motius principals de la nostra presencia , es dona pas a la darrera intervenció a càrrec del Mas Molla , representat per la seva pubilla ( com li agrada dir-se) Montserrat Molla .






Comença parlant-nos de la historia del seu Mas , que remunta al 1338 on ja feien vi destinat al autoconsum. Eren pagesos de Remença .






Tot seguit ens descriu tot el procés d’elaboració del vi de pagès utilitzant les tècniques que feien servir els seus avantpassats , amb ceps autòctons , botes velles de castanyer i l’ús del sofrí . I un cop obtingut el producte final , la seva comercialització als mercats .





Arriba el moment on es fa la pregunta “a on va el mont del vi ?” , referint-se a l'aparició de nous conceptes ( Slow food, Km0, venda de proximitat , DO ,productes ecologics ,....) , que en definitiva ens venen a dir que la societat esta canviant de paradigma i volem trobar altres valors, com la bona qualitat i la proximitat .


Ja per acabar , ens fa reflexionar del perquè la gent torna a pagès a comprar vi . Com hem dit abans, realment el que volen es el producte de proximitat , conèixer al pagès que ho elabora, que li explicarà com ha estat la collita d'enguany i li aconsellarà el vi mes adequat per els seus gustos. Volen trobar autenticitat , tradició , bon producte i tracte personal . 
I tot això , on realment es troba es a PAGES



La part final dels actes de la jornada es va destinar a un debat entre tots els participants , on es va posar sobre la taula el model de futur del mon del vi i es van contraposar interessos entre l’administració , les DO’s , i els petits cellers , sense oblidar el futur del vi de pagès , de vegades força menystingut .


dijous, 9 d’agost del 2018

Masos tradicionals que perviuen a Calonge


Aquest estiu , dintre del marc de les activitats organitzades al nostre municipi , l’Associació Calonge, Comerç i Empresa va programar una xerrada, a la capella del Carme, sobre els masos tradicionals que perviuen a Calonge , seguida d’una passejada guiada per el Mas Can Barceló , vistes sobre la vall del Tinar i finalment  al Mas Can Sitges ( Trull d’Oli ) . 


La xerrada la van dur a terme dos components del Ateneu Popular de Calonge , l’Esther Loaisa i Joan Molla, secretaria i vicepresident respectivament . Obre l’acte l’Ester Loaisa endinsant-nos en la historia a partir de l’alta edat mitjana , on el cultiu que existia era el de cereals vinyes i olives,  comentant que ja a la època carolíngia  a Calonge existien tres molins fariners.




Passem a la baixa edat mitjana , on remarca que a Calonge hi havia ceps que encara subsisteixen com el monestrell i el grec , que la fesomia de la vinya era diferent fins arribar la fil·loxera al 1882 , a Sant Antoni ja hi havia ordenances de pesca des de 1245 , que es feia salaó de carn i de peix contant amb un primer pou de glaç documentat al 1682 i que els complements alimentaris habituals eren les llegums i els alls . A partir del descobriment d’Amèrica el 1492 , van començar a arribar a Europa aliments que ara son mol habituals . 



Als segles XIII-XIV , les compres es feien als mercats setmanals on es podia comprar de tot el que hi havia , cereals , farina , llegums , oli, sagí, carn salada, vi , alls, sal,......  Això ho demostren documents trobats on apareixen inventaris de les reserves d’aquests aliments referits a la comarca . Tot seguit , ens parla del tema principal de la xerrada , els masos de Calonge . Ens mostra una imatge on apareixen dades dels censos en diferents èpoques , començant amb el cadastre d’en Patiño al 1734 on ens quantifica 70 masos , i podem veure que la evolució següent va ser força positiva , ja que al 1900 , segons Pere Caner , ja es parlava de 133 masos.

A la actualitat , la situació es molt diferent, hi ha que estan enderrocats , altres han estat urbanitzats els seus terrenys , uns quants son segones residencies , hotels o turisme rural i com a dada , ens diu que cap el 2000 hi havien unes 30 llars de pagesos .

Continua parlant-nos de la Pabordia de Juliol de la seu de Girona , on entre d’altres possessions de la Vall d’Aro es va incloure Sant Sadurní i Calonge . Com a dominis directes al 1334 apareixen el Trochmal (Treumal) , la Cellera de Sant Marti (18 cases, 4 hospicis i 2 cellers), el camp de ça Sala (destinat a la salaó amb 1 casa i 30 horts) i 19 masos (la majoria en mal estat o abandonats des de la pesta negre al 1348) . Però de tots aquests encara sobreviuen els masos Oliver, Molla, Bou i Sabater (Mas Gil).


Com a testimoni de la pervivència d’aquests masos , ens mostra imatges de documents del segle XIV i XVII que ho avalen , i una imatge del Mas Barceló , recuperat com a Hotel .


Arribat a aquest punt , dona la paraula a Joan Molla , que ens parlarà del oli des de l’antiguitat fins als temps actuals .

Comença detallant l’ús del oli entre els segles XIII i el XVIII , com poden ser : en el sagrament de l’extremunció , il·luminació amb llànties d’oli , gresols d’obra a les llars , llumeneres de ferro per cremar-hi oli, recipients que el contenent com sitrells, carbasses, gerres i tinards .  


En aquesta època , la obtenció del oli es feia de forma molt casolana , amb un bací per triturar les olives , fent servir “pichs de fust” per picar-les, i finalment un noc per fer l’oli. La seva producció es concentrava principalment a les Gavarres , tant a Calonge com al Montgrí .

Cap a finals del segle XIX , tot canvia , arriba la revolució industrial i hi ha masos que converteixen el seu trull en celler per fer vi. Al Mas Molla encara hi han vestigis d’una xemeneia que segurament va formar part d’una maquina de vapor. Un altre canvi important en el paisatge de pagès també va estar motivat per la gran gelada de l’any 1956 , en la que van morir pràcticament totes les oliveres del baix Empordà .

A continuació ens mostra un quadre amb dades de les hectàrees dedicades a la olivera l’any 1999 , on podem observar que al nostre municipi , i pràcticament a tota la resta del baix Empordà , aquest conreu resta com a testimonial. Visible també en el següent quadre , que reflecteix que dintre del policultiu calongí , la olivera ocupa una part poc important. 




Acabada la xerrada , es dona pas a la passejada per la zona de Puigtavell , passant prèviament per el parc de Sant Julia de Lòria (ciutat agermanada), visitant el Mas Barceló amb explicacions de la seva reconstrucció a partir del 1670, gaudint a continuació de la vista de la vall del Tinar on varem veure la Torre Lloreta i la xemeneia del Mas Molla , per tot seguit arribar-hi al Mas Can Sitges , Trull d’oli .  










En Josep M. Jacas ens va donar una explicació complerta del procés d’elaboració d’oli , ajudant-se de la maqueta d’un trull construïda per ell mateix. I per acabar , tots els assistents varem gaudir d’un tast del seu oli acompanyat d’embotits i formatges.      












  










Etiquetes