dilluns, 20 d’agost de 2018

Vinyes i vi a la Catalunya Nord i el Principat

XXXIII JORNADA D'AGRICULTURA A PRADA
«Vinyes i vi a la Catalunya Nord i el Principat»
Organitzat per la Institució Catalana d'Estudis Agraris (Institut d'Estudis Catalans)


Com cada any des de 1969 , a l’estiu,  Prada de Conflent esdevé capital cultural dels Països Catalans degut a la celebració de la tradicional UCE (Universitat Catalana d’Estiu). Esdeveniment farcit d’actes relacionats amb temes socials, culturals, econòmics , politics i agraris . Es en aquest darrer apartat on enguany s’ha escollit un tema que ens afecte de ple , tant als petits productors de vi de la nostra comarca com a la Fundació en la seva tasca de defensa del mont de la pagesia tradicional .
Tal com detalla el títol , la jornada d’agricultura ha estat dedicada a les vinyes i el vi als Països Catalans , on amb la participació dels diferents actors del sector, i les seves ponències ens aportaran aspectes que a posteriori es debatran entre tots .

La jornada ha estat estructurada en tres grans blocs , el primer fa un petit repàs de la historia de la vinya i el vi a la mediterrània , el següent bloc destinat a les ponències de departaments de la administració ( INCAVI ) i de les DO de Catalunya, i per últim el bloc dedicat a les cooperatives i als cellers privats . Es en aquest darrer apartat es on la organització de la UCE ha convidat al Mas Molla per participar a la jornada.

La primera intervenció feta per el representant del ICEA , en Josep M. Puiggros , ens ha fet un interessant repàs de la historia de la vinya i el vi a la Catalunya Nord i al Principat .

Tot seguit us faig un petit resum de la seva exposició :

  • Segons diferents escrits i troballes arqueològiques, s’atribueix als fenicis la elaboració del primer vi, i degut a que va ser un poble molt comerciant , en els seus viatges van aprofitar per estendre per tota la mediterrània el cultiu de la vinya , començant per el nord d’Africa ( Egipte i Cartago )  , passant per Sicília i Sardenya i acabant a la península Iberica ( Alt de Benimaquia , Malaga i Cadis ) . L’Alt de Benimaquia es el primer lloc de la península Iberica on es produeix vi , datat al sVII a.C.

  • Posteriorment els Grecs Foceus el van introduir per Catalunya (Font de la Canya i Empúries) i el sud de França (Marsella) . També se'ls atribueix la implantació de la cultura del vi.  


  • Seran els Romans els que consolidaran el cultiu de la vinya , començant a construir els primers masos amb les vinyes al voltant , i dotant al vi un gran valor social . Es a Catalunya on s’estén de forma massiva la plantació de la vinya , de tal forma que s’han trobat indicis que des de Badalona sortien carregaments de vi per les tropes de Juli Cesar .  
  • A continuació ens parla de l’aparició de les varietats dels ceps, tal com es descriu en el quadre annex :



  • Ens menciona també un document (Lo Crestía) d’en Francesc Eiximenis (1385), on ja apareix dintre del llistat de vins el nom de vernassa com un vi blanc,  i podria ser la primera cita de garnatxa blanca .
  • La seva ponència va acabar parlant-nos del daltabaix que va suposar l’aparició de la Filoxera a França (primera senyal al 1863 a Llenguadoc) i mes tard a Catalunya (1879) . Aquesta plaga va comportar la practica desaparició del cultiu de la vinya i la ruïna de molts pagesos

Un cop feta la passejada per la historia , es dona pas al mon contemporani , començant per la intervenció d’en Fabrice Rieu (Vice-president del Comitè interprofessional dels vins del Rosselló (CIVR), per parlant-nos del sector vitivinícola a Catalunya Nord i la seva organització. Ens descriu el Rosselló com una zona vitivinícola semblant a Catalunya , degut a la seva orografia , les hores de sol anuals i la poca pluviositat , puntualitzant que dins de França representa un percentatge petit a nivell productiu. Tanmateix, la seva diversitat de tipus de vins es superior a la resta del país . 

Es poden trobar vins blancs , rosats, vermells , dolços , secs , envellits , joves , rancis i altres curiositats com el vi forçat , produït exclusivament a un petit poble (Peyrestortes) a prop de Rivesaltes. 

A continuació ens mostra una sèrie de dades , tant productives com econòmiques, que li donen un gran valor a aquesta part de la Catalunya nord, donant importància a la gran penetració que estant duent a terme al mercat Xines . 




Seguidament es dona la paraula a Salvador Puig (Director General de l’INCAVI), que ens parlarà del  sector vitivinícola al Principat i la seva organització.





Comença descrivint el mapa de Catalunya a nivell del repartiment de les Denominacions d’Origen , mostrant un quadre amb les dades del 2016 que corresponen a cada DO , relacionant hectàrees , cellers i viticultors .


Tot seguit fa un repàs de la situació del sector a nivell de producció , comercialització i penetració en mercats internacionals , valorant molt positivament els índex que s’estan assolint per totes les DO i remarcant que un 60% es queda al mercat estatal i el 40% restant va als mercats internacionals . Cal mencionar com a curiositat que un dels països que mes consumeix els nostres vins es Bèlgica , seguit de molt a prop per Alemanya i Regne Unit .

Per acabar , ens mostra mes quadres on es reflecteixen valors tant de consum com de comercialització dels vins, referits a cada DO .

Arribat a aquest punt , passem a les intervencions dels representants de les DO presents l'acte .






El primer ponent, en XAVIER PIÉ (President del Consell Regulador de la D.O.Catalunya), comença parlant del què representa la seva DO en el mapa del principat, i tot seguit ens detalla el que això implica en xifres , tal com podem veure en el quadre annex :


Continua mostrant mes xifres relacionades amb producció , comercialització i consum , asseverant que ser de les DO es sinònim de producte de qualitat .

El següent ponent , XAVIER ALBERTÍ (president del Consell Regulador de la DO Empordà) també ens exposa la situació que es viu al Empordà , en constant creixement i donant molt valor a les qualitats dels vins empordanesos. Aquests vins tenen un caràcter notable degut a la orografia de la comarca i sobretot a la climatologia , sent molt característics els vents  que sovintegen la zona , en especial la tramuntana . Pel que fa al tipus de ceps, trobem la garnatxa negre (lledoner), i la carinyena o samsó com varietats de negre , el macabeu , la garnatxa blanca i roja pel que fa als blancs i utilitzades en menor proporció trobem el moscatell i el xarel·lo . Darrerament s’han introduït varietats foranes com l'Ull de Llebre, el Cabernet Sauvignon, el Merlot i Syrah pel que fa als negres i Chardonnay, Sauvignon blanc i Gewurztraminer per els blancs .

Tot seguit , JEAN-LOUIS SALIES (president de l’IGP Côtes catalanes) ens fa una exposició pel que fa a la classificació vitivinícola IGP ( Indicació geogràfica protegida ) al Rosselló , tal com es mostra en la següent imatge .

 IGP Côtes Catalanes    IGP Côte Vermeille 

Amb això es dona per acabat el bloc del mati i desprès d’un àpat entre tots els participants , on es tasten vins de diferents DO e IGP, es passa al bloc de la tarda .



S’obre la sessió amb l’intervenció d’en JORDI BOTA (president de la Societat Gastronòmica del Pirineu) ,  on ens explica com es va formar la societat que presideix i quins eren els seus objectius. Dintre d’aquests objectius esta la recuperació de la vinya a la Cerdanya que encara que sembli que geogràficament i climatològicament no es el lloc mes adequat , a la antiguitat ja va existir la vinya .

La producció de vi era bàsicament per l'autoconsum i la venda local , però quan va arribar la fil·loxera cap el 1890 va matar pràcticament tots els ceps. La pagesia en aquell moment va avaluar diferents opcions per poder  recuperar-se d’aquest daltabaix i finalment van optar per destinar els camps al pasturatge de vaques suïsses lleteres . Aquest model econòmic es va consolidar i continua present fins ara . Des fa gairebé 10 anys , s’està incrementant el sol destinat a la vinya. El problema que es troben es que la normativa, massa rígida segons ells, no els hi permet plantar ceps per recuperar les vinyes que tenien els seus avantpassats , i els pagesos locals ho tenen molt complicat. No com els grans cellers d’altres DO , que poden arrancar vinyes de les seves comarques i plantar-ne de noves aquí.




El següent ponent , XAVIER FARRÉ (Centre Vinícola del Penedès, CEVIPE) , ens parla dels avantatges de formar part de les cooperatives , sobretot per el petit productor, i com d’aquesta forma s’aconsegueixen millores qualitatives dels pagesos i mes rendibilitat de les seves explotacions.





Es continua amb d’intervenció d’un dels cellers privats mes importants del Alt Empordà, representats per ANNA ESPELT (Espelt Viticultors, Empordà) . Ens explica la filosofia del seu celler fent èmfasi en el respecte amb l’entorn, la sostenibilitat i la producció ecològica.


Tot seguit intervé JAUME MARTÍ (soci i directiu d’Agrícola Sant Josep de Bot, Terra Alta) , explicant-nos el creixement exponencial que està tenint la Terra Alta, basant aquest creixement a la posada en valor del cooperativisme i a la implicació de les noves generacions en tirar endavant nous projectes .





I per acabar el torn de les ponències , i un dels motius principals de la nostra presencia , es dona pas a la darrera intervenció a càrrec del Mas Molla , representat per la seva pubilla ( com li agrada dir-se) Montserrat Molla .






Comença parlant-nos de la historia del seu Mas , que remunta al 1338 on ja feien vi destinat al autoconsum. Eren pagesos de Remença .






Tot seguit ens descriu tot el procés d’elaboració del vi de pagès utilitzant les tècniques que feien servir els seus avantpassats , amb ceps autòctons , botes velles de castanyer i l’ús del sofrí . I un cop obtingut el producte final , la seva comercialització als mercats .





Arriba el moment on es fa la pregunta “a on va el mont del vi ?” , referint-se a l'aparició de nous conceptes ( Slow food, Km0, venda de proximitat , DO ,productes ecologics ,....) , que en definitiva ens venen a dir que la societat esta canviant de paradigma i volem trobar altres valors, com la bona qualitat i la proximitat .


Ja per acabar , ens fa reflexionar del perquè la gent torna a pagès a comprar vi . Com hem dit abans, realment el que volen es el producte de proximitat , conèixer al pagès que ho elabora, que li explicarà com ha estat la collita d'enguany i li aconsellarà el vi mes adequat per els seus gustos. Volen trobar autenticitat , tradició , bon producte i tracte personal . 
I tot això , on realment es troba es a PAGES



La part final dels actes de la jornada es va destinar a un debat entre tots els participants , on es va posar sobre la taula el model de futur del mon del vi i es van contraposar interessos entre l’administració , les DO’s , i els petits cellers , sense oblidar el futur del vi de pagès , de vegades força menystingut .


Etiquetes